Com ha canviat?

Per poder entendre millor aquest apartat podeu Clicar aquí 

Des de l’època dels nostres avis, Sant Gregori ha experimentat uns sèrie de canvis: 

Quan al 1936 va esclatar la Guerra Civil, el Comitè Antifeixista va pujar al poder i l’any 1937 es va canviar el nom de Sant Gregori per Tudela de Ter, ja que el primer tenia connotacions religioses. 
L’any 1939, l’exèrcit republicà es va retirar, es va destruir el pont sobre el Ter , i a Domeny l’antiga església, la rectoria i el cementiri. Sant Gregori patí els estralls del conflicte bèl·lic, sobretot en el nombre de persones mortes, ferides, desaparegudes i empresonades.

Durant les dècades dels 40 i 50,  es comença a recuperar tot allò que la guerra ens va treure, s’acaba de construir definitivament la carretera des de Girona, passant per Sant Gregori i fins a Canet.

A principi de la dècada dels 50, amb el propòsit de fer la ciutat de Girona una ciutat moderna i progressista, s’inicia el projecte “La Gran Girona”, que consistia en annexionar municipis adjacents a la ciutat.

El període de recuperació s’accelerà a partir dels anys 60, amb la inauguració de la fàbrica de cafè soluble del grup Nestlé, ja que va suposar l'arribada de la indústria al poble.

A més, l’any 1974 tot el sector de municipi que queda a l’altre banda de l’autopista s’annexa a Girona l’any, de manera que Sant Gregori perd 5.000 habitants en només 6km2, passant a tenir-ne menys de 2.000. 
La taula que trobem a continuació ens mostra de manera gràfica la davallada d’habitants que va patir Sant Gregori.

A mesura que han passat els anys, el nombre d’habitants ha augmentat fins arribar als 3.343. La major part  de les persones que han vingut a viure a Sant Gregori, són, com nosaltres els denominem “neopagesos”, gent que vivien a les grans ciutats i que han vingut a Sant Gregori per gaudir del que aquest els pot oferir, pau i tranquil·litat al voltant de meravellosos paisatges.

Aquests dos canvis suposen la despoblació del camp, fet que va provocar que la major part de la població anés a treballar a Girona, i com a conseqüència va disminuir l’activitat econòmica del poble tot i que van saber potenciar-la mitjançant els petits comerços com queviures, perruqueries, fusteries, bars, etc.

A partir d’aquí, el poble ha anat creixent i millorant, ja que s’ha dotat d’una important quantitat de serveis públics (zona esportiva, piscines, biblioteca), es fa el primer establiment de sanejament de Sant Gregori,  arriba el subministrament d’aigua potable, s'inaugura la llar d’infants, es crea la nova escola esportiva, s'inaugura una residència d'atenció als disminuïts psíquics profunds, i es duen a terme varis projectes d’urbanització racional en un entorn proper al mateix temps a la ciutat de Girona i a una zona de gran valor natural i paisatgístic com és la vall del Llémena.                   :

A més al 1987, s'aprova el nou escut: l'escut heràldic municipal. Aquest és caironat partit: 1r. de gules, una creu papal d'argent (símbol del papa Sant Gregori); 2n. d'or, quatre pals de gules, que indica que Sant Gregori fou lloc reial. Per timbre, una corona mural de poble. 

L’any  1993 l'Ajuntament de Sant Gregori va iniciar els tràmits oficials per a l'adopció de la bandera municipal. En primer lloc, va caldre demanar un informe a l'Associació catalana de Vexil·lologia que determinés quines haurien de ser les característiques de l’estendard per tal que fos representativa i identificaria del municipi. El 14 de març de 1994 l'Ajuntament acordà en ple municipal el model a adoptar com a bandera de Sant Gregori el qual s'acabaria aprovant finalment el 1997. La bandera és apaïsada, de proporcions dos d'alt per tres d'ample (2x3), dividida en dues parts iguals per una diagonal ascendent: La primera part és vermella amb la creu papal blanca al cantó de l'escut de Sant Gregori. En canvi, la segona està dividida en 9 franges diagonals ascendents, 5 grogues i 4 vermelles alternades. 

I pel que fa l’economia? (Com ha canviat)

Només entrar i fer un petit volt pel poble, és fa evident que les persones que abans hi vivien treballaven la terra i vivien del que aquesta els hi donava, a més de tenir cura dels animals.

Per a més d’això, fa uns 100 anys i a causa de la globalització del temps,  es van començar a crear els primers gremis; això comporta la importància i preocupació dels artesans per pertànyer a un de concret, ja que la pertinença a un gremi definia en bona mesura les possibilitats d’accedir a determinats càrrecs i estaments dins la comunitat.

Una característica comuna a molts artesans rurals era la de compartir el temps entre l’ofici i les feines pròpies de la pagesia. Tothom disposava d’una extensió de terra conreable més o menys gran, distribuïda entre els horts i els camps de conreu.

A banda de produir aliments per al consum familiar i per a la manutenicó dels animals, si l’anyada havia estat propícia, la venda de la part sobrant de les collites contribuïa al sosteniment de l’economia familiar.

Els tallers – de petites dimensions- es trobaven al costat de la vivenda, i fins i tot eren estades dins la mateixa. Tanmateix, la petitesa d’aquests locals els obligava sovint a realitzar moltes feines en porxos o coberts adjacents, on també s’emmagatzemaven els materials.

La clientela d’aquests artesans eren d’origen divers, majoritàriament es tractava de fent pròpia de la vall, però la qualitat dels productes feia que la gent d’altres indrets s’hi interessés. Per altra banda, també era habitual l’assistència de menestrals a mercats i fires per tal d’oferir els seus articles

I quin tipus d’artesans hi havia?

- Els carreters, que s’encarregaven de construir carros, carrets i també eines per treballar la terra com arades i rascles.

-El cisteller i el cadiraire encarregats de la cistelleria

-Els boters

-L’escloper

També hi havien El rellotger, La modista, El ferrer

Però a mesura que han anat passant els anys, la gent se’n anava a treballar a Girona, i a Sant Gregori han quedat petits comerços familiars que passen de generació en generació com bars-restaurants, queviures, carnisseries, perruqueries, etc. I també comerços fugaços com estètiques, sabateries.  Realment tots aquets comerços ofereixen,  tot el que la ciutat podria oferir.